Programa electoral del col·lectiu Paideia (explicat)

Enguany, Paideia, el col·lectiu majoritari i referent de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, torna a concórrer a les eleccions de representants de la Universitat de València. Expliquem breument en aquesta publicació les claus de la seua proposta electoral i dels seus èxits en els últims anys.

Com ja sabeu, i fent honor al seu nom, Paideia Col·lectiu Crític és una associació estudiantil de la Universitat de València que, radicada en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, conjuga l'amor per les humanitats i l'ensenyament. Així respon als tres Graus els quals representa: Pedagogia, Educació Social i Filosofia. La  παιδεία fou en l'Antiga Grècia, de fet, un procés educatiu que buscava vertebrar la polis i que es dinamitzà gràcies a la filosofia.

Cartell oficial de la candidatura de Paideia i Saó (eleccions UV 2023)

El col·lectiu Paideia és actualment el majoritari en tota la Facultat, comptant en les seues llistes amb alumnat de tots els Graus de la Facultat. Fa 2 anys es presentà per primera vegada a les eleccions, i les guanyà; però veritablement els seus inicis es remunten a fa més de 5 anys.

Les primeres reivindicacions que es feren eren clares, una millora de les condicions de les infraestructures, major representació als òrgans de governs, la incorporació de la perspectiva de gènere als continguts acadèmics, l'ús del valencià, etc. Amb la pandèmia, sobretot, les exigències n'eren altres: fer els exàmens i les classes amb totes les mesures de seguretat; bons equips per a la simultaneïtat de les classes (en línia i presencials); una organització eficient que evitara els contagis creuats i respectara els grups bombolla; dispositius de so per a poder escoltar bé les lliçons a pesar de les mascaretes; mascaretes transparents per a llegir els llavis; flexibilitat per les circumstàncies; etc.

En aquestes eleccions, es pot afirmar que aquest camí de fons ha donat els seus fruits i que s'han complit la majoria d'objectius que s'han anat reivindicant, tant a les aules, com a les institucions i els carrers. La Facultat de Filosofia ha patit, en primer cas, una millora estructural que paga la pena que siga comentada: es canviaren les cadires de la majoria d'aules de la Facultat per a fer-les més còmodes, s'obrí l'antiga cafeteria com a espai polivalent per a menjar i fer treballs, s'habilità el despatx de l'ADR com a espai per a treballar per l'estudiantat, s'inaugurà la sala de lactància, es millorà l'aire condicionat estructural, i més.

Programa electoral de Paideia (eleccions UV 2023)

La resta de millores estructurals que són d'interés públic, estan també aprovades i en marxa: la rehabilitació del Col·legi Major Lluís Vives, la millora de la instal·lació elèctrica dels aularis, el seccionament de les aules grans en més xicotetes, etc. I, encara que aquestes qüestions acostumen a ser lentes, es pot veure com es fan realitat a poc a poc.

És aquest motiu pel qual Paideia s'ha centrat en millores més específiques als Graus, sobretot de caràcter acadèmic. No obstant això, i tot el compromís polític de l'associació, s'ha fet una coalició amb la també associació Saó. Actualment entitat majoritària als òrgans de Govern de la UV. La coalició d'aquests dos promet una implicació local i global, amb Paideia capitanejant les reivindicacions en la Junta de Centre i Saó en el Claustre de la Universitat de València.

Les reivindicacions i exigències de l'associació Saó les podeu llegir amb més deteniment en les seues xarxes (com per exemple a: https://www.instagram.com/p/CztB6qOtbgR/?img_index=1 ). Les de Paideia vos les expliquem a continuació:

    1. A qui no l'ha passat que de sobte un treball que comptava un 20% per a nota, potser comptava un 40%? O que la classe de matí fa un examen, i la de vesprada un treball? Aquestes i altres moltes situacions, encara que no s'acostume a saber, poden ser il·legals i van en contra del correcte compliment de les Guies Docents específiques de cada assignatura.

    2. Ens posen una nota amb la qual no estem gens d'acord, no entenem els criteris d'avaluació o directament no n'hi ha. O potser la majoria de la classe ha suspés un treball o assignatura i resulta molt sospitós, què cal fer aleshores? El procés d'impugnacions és un dels més desconeguts, opacs i insatisfactoris de la UV. I a FiloEduc tampoc és que siga un èxit.

    3. Si has tingut una relació roïna amb un professor o professora al llarg del Grau pot ser que hages de fer igualment les pràctiques i el Treball de Fi de Grau, amb ell o ella. Que açò succeïsca, no hauria d'ésser una qüestió de sort.

    4. Qualsevol que estudie a la Facultat sap que costa anys superar les mateixes tesis, si se superen, i que les assignatures encara que porten noms diferents acaben sent moltes molt semblants. La majoria de congressos no acostumen a tindre assistència perquè no interessen a l'estudiantat i s'incentiven de maneres alienes al valor dels seus continguts.

    5. N'hi ha treballs que es fan entre sis persones, n'hi ha treballs en què es barreja gent molt treballadora amb gent que no pega ni brot, o si fas el treball en solitari no tens cap adaptació i has de fer el mateix volum de treball que sis persones juntes. Tampoc dona la vida per a coordinar-se de manera eficient, s'acaba copiant i pegant sempre. I quan vas a classe no passen llista i quan no vas sí, així no s'aclareix ningú.

    6. És evident que no s'escriu igual a Filosofia que a Pedagogia i Educació Social. I moltes vegades ni tan sols en les mateixes carreres el nivell és el mateix o gradual. En més d'un cas un TFG ha baixat estrepitosament una mitjana perquè han exigit un nivell que no es correspon amb el total del Grau.

    7. Els Graus d'Educació i Filosofia, a vegades semblen estancs entre si. No obstant això, n'hi ha moltes persones que encara començar a estudiar en un vessant, després es passen a l'altra. La confluència de les disciplines en l'espai comú de la Facultat i aquesta circumstància semblen igualment importants per a reivindicar més ponts que les unisquen. Els autors i autores que s'estudien moltes vegades acostumen a representar les mateixes escoles de pensament i no es trascendeixen les línies que proposen.

    8. FiloEduc pot ser una Facultat pionera en molts aspectes, encara que és de domini comú que hi ha hagut casos d'assetjament, bullying i actituds contràries a fomentar un bon ambient.

    9. Totes les reivindicacions fetes sobre la millora estructural per l'alumnat en els últims cinc anys s'han complit, o estan en vies de complir-se. Però de totes maneres cal estar a l'aguait sempre de possibles millores, reparacions, aspectes que milloren l'accessibilitat i corroborar que –arribada la data– s'assoleix allò promès.

    10. En la Facultat n'hi ha molta gent compromesa amb les diferents lluites i moviments socials. A més, moltes de les assignatures dels Graus versen sobre temàtiques respectives a aquestes. Una bona manera de fomentar la implicació social i de carrer, seria que n'hi haguera activitats complementàries en les assignatures que pogueren comptar per a nota i n'inclogueren la implicació.

Llistat de la candidatura a Claustre Saó - Paideia 

El programa electoral ha estat elaborat tant amb el parer de la gent més nova, com amb l'experiència de la gent més veterana que està acabant la carrera o que ja l'ha acabada. S'han incorporat perspectives dels tres Graus i s'ha fet tenint en compte les possibilitats reals de les peticions  i no pas un discurs cridaner però no factible. De totes maneres, n'hi ha moltes reivindicacions que no estan reservades per als espais institucionals però que són igualment pertinents i cal no oblidar.

Llistat de la candidatura a Junta de Facultat Paideia - Saó

Paideia es reivindica com el col·lectiu que, tot i les davallades i dificultats, ha persistit. Els seus èxits ja els hem explicat i es poden veure arreu de FiloEduc. La seua fórmula per a aconseguir-ho és ben senzilla; predisposició, reflexió, experiència i –sobretot– humanitat.